Resultats de la cerca frase exacta: 2
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
capir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entendre, explicar-se. Que un home com ell hagi fet aquest disbarat, francament no ho capeixo. [...]
|
|
2.
comprendre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
pensió costa menys que l'altra, tot comprès. Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, (d'algú o d'alguna cosa). És un autor ben obscur: jo no el comprenc pas. L'home no pot comprendre Déu. Entendre, capir, explicar-se. Comprendre una llengua estrangera. No comprenc [...]
comprendre
|
comprendre
1 v. tr. [LC] Contenir en si (alguna cosa) com a part d'un tot, d'un conjunt. L'antic Imperi austrohongarès comprenia nacions molt diverses. El programa d'estudis comprèn les lletres i les ciències. La història natural comprèn la zoologia, la botànica, la mineralogia, la geologia. El concepte de músic comprèn no solament els compositors sinó també els executants.
2 v. tr. [LC] Fer entrar en un tot, en un conjunt. He comprès en aquest compte els crèdits vells i els nous. Els condemnats per delictes comuns no han estat compresos en l'amnistia. Aquesta pensió costa menys que l'altra, tot comprès.
3 1 v. tr. [LC] Copsar, abraçar, el sentit, la natura, la raó, (d'algú o d'alguna cosa). És un autor ben obscur: jo no el comprenc pas. L'home no pot comprendre Déu.
3 2 v. tr. [LC] Entendre, capir, explicar-se. Comprendre una llengua estrangera. No comprenc la seva conducta. Es comprèn la seva ànsia: era de nit i el seu fill encara no havia tornat. Es comprèn que no hagi volgut anar a casa d'ell estant barallats.